Les cases no són parets i una porta,
les cases són una porta amb clau i parets opaques
–i finestres també, però tan sols finestres–
perquè si les cases fossin de vidre acabaríem en un racó,
implorant parets, aixafats pel vertigen d’una casa
encarada a la immensitat de les estrelles.
Al cel i a l’horitzó ens dirigim
però ens cal tancar la finestra i posar en un gerro les flors.
I mirar-les; concretes, nostres,
sense que el seu món ens torni la pregunta.
Teresa Colom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada